“Música de mierda” (Carl Wilson)
Considerat un dels millors assajos estètics sobre el gust musical de la dècada, “Música de mierda” investiga el mal gust i la sensibleria musical a partir d’una contradicció: perquè la persona que ven més discs és de la que més gent es riu? Carl Wilson va voler fer una investigació sobre l’èxit de Céline Dion però es va descobrir escrivint un meravellós assaig sobre l’amor (a la música), l’esnobisme com a cuirassa i la capacitat d’emoció en temps de cinisme. Inclou epíleg de Manolo Martínez i pròleg de Nick Hornby.
“Fuego eterno: la historia de Jerry Lee Lewis” (Nick Tosches)
La dramàtica i cruenta vida de Jerry Lee Lewis és una de les més llegendàries de la història de la música popular nord-americana. Considerada una de les millors biografies mai escrites, “Fuego eterno” (Hellfire) és un fascinant relat que bascula entre la ficció més obscura i desenfrenada i una precisió documental quirúrgica, i que des de la seva publicació l’any 1982 no ha deixat de ser aclamat i reivindicat. Llibre recomanat.
Varios artistas: “Cosmic American Music”
Gram Parson feia molt temps que li donava voltes al concepte “Cosmic American Music” quan l’any 1968 va coincidir amb The Byrds per donar-li forma a un nou projecte: “És bàsicament un grup de southern soul tocant música country i gospel amb una steel guitar”, va declarar a Melody Maker. Així van néixer els Flying Burrito Brothers. Numero Group recopila ara en un doble vinil l’aroma essencial d’aquell concepte amb un grapat de rareses del mateix espai/temps. Dinou cançons que oscil·len entre el country rock, el rockabilly o el gospel, tot això a través d’exuberants banjos, pedals, violins o steel guitars.
“Compassion” de Lust For Youth
Els danesos Lust For Youth han anat refinant el seu so amb el pas dels anys. Del lo-fi estilitzat dels seus primers cassets al darkwave impol·lut de “Growing Seeds” (2012) o el synth-pop en els seus dos últims treballs a Sacred Bones. A “Compassion”, aquell mateix synth-pop s’apropa a estones a la pista de ball per a oferir una visió refinada i actualitzada del so Factory, arribant en molts moments a recordar-nos als New Order de “Power, Corruption & Lies” o als Depeche Mode de “A Broken Frame”.