Category Archives: Vinils

Productes recomanats juliol

Swans: “The Glowing Man”

Glowing Man

Es fa difícil recordar a una banda que hagi trencat tantes normes no establertes dins del rock. Amb gairebé tantes transformacions com discs, Michael Gira ha sobreviscut a cada una d’elles, mutant el seu espai vital cap a terrenys indesxifrables alguns cops i dolorosos d’altres. Desde 1982, Swans han trinxat el post-punk, han abrassat el drone, la música industrial o el rock de vanguardia al ritme que Gira ha marcat. Ara, després de dos discs apabullants (“The Seer” y “To Be Kind”), “The Glowing Man” tancta el que podria ser una trilogia a lo Lars Von Trier: patiment, dolor i tortura. Després d’aquest disc, Swans no seran el mateix. Paraula de Gira.

 

Radiohead: “A Moon Shaped Pool”

radiohead

Després d’una intensa campanya d’una sola setmana en xarxes socials i internet que va generar el soroll tant bucat buscado i el seu impecable i inoblidable pas per el passat Primavera Sound, Radiohead publiquen a la fi el seu nové treball d’estudi. Vuit de les cançoncs de “A Moon Shaped Pool” havien estat ja tocades en directe amb anterioritat, camb lo qual part del factor sorpresa ja havia desaparegut per a molta gent. Per altra banda, la singularitat musical de la banda segueix inalterable: melodies serpentejants, avant-rock, apropaments al folk i una gran quantitat de pianos. Un gran disc.

 

Marissa Nadler: “Strangers”

marissa

Al aproparse a l’univers de Marissa Nadler un té la sensació de que es tracta d’algú vingut d’una altra època, potser una persona que va viatjar en el temps desde l’edat mitjana, potser que es tracti d’un personatge fosc sortit d’una granja abandonada de la primera temporada de True Detective. El cas és que la nordamericana segueix treient discs folkies amb aquesta tonalitat gòtica tan característica que només ella reprodueix tant bé. Poc ha canviat desde “Ballads of Living and Dying” (2004), si acàs la sensació de que les cançons de Marissa Nadler son cada cop millors.

 

Beth Orton: “Kidsticks”

Kidsticks

Escrit i produit a Los Ángeles juntament amb Andrew Hung de Fuck Buttons, “Kidsticks” es el seté disc d’estudi en vint anys de Beth Orton. Molt lluny queda ja aquell “Trailer Park” (Heavenly, 1996), gairebé igual de lluny que les seves col·laboracions amb The Chemical Brothers, les que li van donar la fama necessaria per a arribar al gran públic. A “Kidsticks” la cantant anglesa es rendeix al pop de més alt nivell en el que és possiblement el seu millor disc en 10 anys.

Productes recomanats maig

Charles Bradley – “Changes”

Changes

Amb una biografia plagada de cops a les dues galtes, Charles Bradley va haver de lluitar contra els elements pràcticament des del moment en què va néixer. A “Changes”, tercer disc per al segell nord-americà Daptone junt amb els seus inseparables Menahan Street Band, la seva veu brilla amb llum pròpia de nou, aportant calidesa, esguerro emocional i intensitat a una producció lleugerament modernitzada respecte al seu predecessor “Victim of Love”. Un apunt: la cançó que dóna nom a l’àlbum és una versió de Black Sabbath.

Anna Meredith – “Varmints”

Varmints

Anna Meredith ens va deixar amb la boca oberta cap al 2012 amb “Nautilus”, una cançó tocada per la mà de Déu en la que orquestració, sintetitzadors i un majestuós crescendo ens deixaven entreveure un univers tant fascinant com misteriós. Ara veu la llum “Varmints”, el primer llarg de la seva carrera en què també descobrim que sap compondre magnífiques operetes techno pop, escriure cançons sedoses, cantar o fer-nos ballar. Un disc que creua electrònica, clàssica i experimental amb una naturalitat envejable.

Bonnie Prince Billy & Bitchin’ Bajas – “Epic Jammers & Fortunate Little Ditties”

Epic Jammers & Fortunate Little Ditties

D’una banda tenim a Will Oldham: sintetitzador, guitarres acústiques i òrgan. De l’altra el trio nord-americà Bitchin’ Bajas. El resultat no és ni més ni menys que una monstruosa jam session de tints còsmics amb improvisacions vocals d’Oldham. A “Epic Jammers & Fortunate Little Ditties” es pot trobar trance krautrocker, folk espiritual, rock meditatiu, drone rupestre i una sensació d’aventura circumdant al projecte. El disc es va gravar en una única presa.

“Rayos” de Miqui Otero

Rayos

 

“Som nens disfressats d’adults”, afirma Fidel Centella, el protagonista de la novel·la, un jove periodista “precari” que es veu obligat a independitzar-se i es muda a un pis amb els seus amics mentre lidia amb la vida adulta, la malaltia del seu pare i la imminent crisi econòmica el 2007. “Rayos” és la novel·la més íntima i poderosa d’un dels millor narradors del panorama literari nacional. Miqui Otero (Barcelona, 1980) retracta una realitat complexa amb una mirada lluminosa. Calidoscòpica, subtil i, sobretot, viva.

Productes recomanats abril

Música de mierda

“Música de mierda” (Carl Wilson)

Considerat un dels millors assajos estètics sobre el gust musical de la dècada, “Música de mierda” investiga el mal gust i la sensibleria musical a partir d’una contradicció: perquè la persona que ven més discs és de la que més gent es riu? Carl Wilson va voler fer una investigació sobre l’èxit de Céline Dion però es va descobrir escrivint un meravellós assaig sobre l’amor (a la música), l’esnobisme com a cuirassa i la capacitat d’emoció en temps de cinisme. Inclou epíleg de Manolo Martínez i pròleg de Nick Hornby.

 

Fuego Eterno“Fuego eterno: la historia de Jerry Lee Lewis” (Nick Tosches)

La dramàtica i cruenta vida de Jerry Lee Lewis és una de les més llegendàries de la història de la música popular nord-americana. Considerada una de les millors biografies mai escrites, “Fuego eterno” (Hellfire) és un fascinant relat que bascula entre la ficció més obscura i desenfrenada i una precisió documental quirúrgica, i que des de la seva publicació l’any 1982 no ha deixat de ser aclamat i reivindicat. Llibre recomanat.

 

 

 

Cosmic American Music

Varios artistas: “Cosmic American Music”

Gram Parson feia molt temps que li donava voltes al concepte “Cosmic American Music” quan l’any 1968 va coincidir amb The Byrds per donar-li forma a un nou projecte: “És bàsicament un grup de southern soul tocant música country i gospel amb una steel guitar”, va declarar a Melody Maker. Així van néixer els Flying Burrito Brothers. Numero Group recopila ara en un doble vinil l’aroma essencial d’aquell concepte amb un grapat de rareses del mateix espai/temps. Dinou cançons que oscil·len entre el country rock, el rockabilly o el gospel, tot això a través d’exuberants banjos, pedals, violins o steel guitars.

 

Compassion

Compassion” de Lust For Youth

Els danesos Lust For Youth han anat refinant el seu so amb el pas dels anys. Del lo-fi estilitzat dels seus primers cassets al darkwave impol·lut de “Growing Seeds” (2012) o el synth-pop en els seus dos últims treballs a Sacred Bones. A “Compassion”, aquell mateix synth-pop s’apropa a estones a la pista de ball per a oferir una visió refinada i actualitzada del so Factory, arribant en molts moments a recordar-nos als New Order de “Power, Corruption & Lies” o als Depeche Mode de “A Broken Frame”.